divendres, 15 de novembre del 2013

Relat de satèl·lits

De bon matí, quan el marit ja està treballant, esmorzo ràpid per poder veure el vídeo que em té el cor robat. Ni tant sols em trec el camisó. Engego la televisió i admiro aquella cinta prohibida. A ell no li agrada que la miri, per això ho faig quan estic sola.
El seu membre erecte en primer pla ocupa tota la pantalla. Vaig comprar una televisió plana de 42 polzades per poder veure'l més gran encara. Ejacula i escup el semen com si fos un satèl·lit sortint de la terra. Va directe cap el cel. És el meu satèl·lit de l'amor. Surt amb tant d'impuls que, a vegades,  penso que em transporta cap a la lluna. Són gotes d'injecció seminal. No em cal un casc, ni el compte enrere, sé de veres que aniré segura. M'estiro al sofà i observo aquell tros de carn propel·lint el sensual líquid amb el que em rento la cara. Em moc amunt i avall i em sento posseïda pel satèl·lit de l'amor.

Tu deus estar amb la noia que et va gravar el vídeo, jo hauria d'estar plorant, però m'agrada tant que no puc evitar-ho. Dia rere dia observo el teu coet especial que reparteix llavors per tot el camp.