No t'agradaria que m'aixequés i ballés?
Fuma, fuma.
No t'agradaria que deixés aquesta cadira per
sempre més?
Crida tan com vulguis, vull que vinguin els
veïns, que avisin a la policia, que ens portin a judici, si cal. Però per molt
que facis tot això, seguiré sent un parell de rodes en una cadira.
No t'agradaria veure'm ballar al mig de la pista? Agafar-te per la cintura i dur-te d'un costat a l'altre?
Fuma, fuma.
Ets molt perillosa quan tens aquestes idees al
cap, ets molt possessiva quan t'imagines que podria ser més alta que tu. Però
mira cap a baix, troba'm aquí assegut i crida i suplica. Si ho intentes qui
sap, potser ell, allà dalt, t'escolta, i ens dóna permís per ser els millors.
Però sinó, no t'enfonsis, ets la nit feta dona.
No t'agradaria que deixés de dormir tot el
dia, recolzat sobre la cadira que em porta d'un lloc a un altre?
Fuma, fuma.
Els teus orgasmes són millors si somnies que
m'alço i abandono aquestes rodes per encastar-te contra la paret. Deixes de
tenir aquesta cara ensopida i transpires suor letal. Si per fi em treus d'aquí
i ell et regala el meu caminar lliure, vigila no te'n busquis un altre. Ets
molt perillosa, molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada