divendres, 29 de novembre del 2013

Relat de pedres

Amb el seu barret de color negre i les seves botes marrons, en Jack camina fins arribar a la roca on va morir el seu pare. Cada dia, en sortir el sol, recorre el quilòmetre i mig que separa casa seva del fatídic lloc on va deixar anar el seu últim sospir.
Era una tarda calorosa, ni un bri d'aire acompanyava la passejada del vell John. Va sortir a buscar la seva ànima. Feia uns anys que l'havia perdut, deia. Repetia la mateixa història cada dia al bar del poble. A poc a poc havia perdut l'essència de la seva vida i només li quedava l'esperança de trobar-la darrere la gran pols que cobria els camins dels afores.
Els seus companys de joc reien i reien quan el sentien. Ningú se'l prenia seriosament, però el seu fill sabia que ell ho deia per alguna cosa. Tots tenim una part de veritat, tots tenim una part de somni. Saber diferenciar-la ens du cap un costat o cap a un altre.
La dona del vell John havia mort feia mitja dècada. Els seus amics estaven tots enterrats. La seva família era morta per complert i ell els buscava i buscava, un dia rere l'altre; sense adonar-se que en la recerca ell ja era mort molt abans de néixer.

En Jack camina entre les roques i veu l'ombra del seu pare sortir corrents. Mai va saber dir-li que tot era mentida. Mai va voler dir-li la seva veritat. Som els somnis que tenim. I el vell John en tenia molts. Ombres i morts corrent per salvar-se. Persones vives que es pensen que estan mortes.