-No.
-Segur que no estàs nerviós?
-Que no...
-Vols dir que no estàs nerviós?
-T'he dit que no...
-Jo diria que estàs nerviós, no?
-Vols fer el favor! Ja t'he dit que no!
-Certament, crec que estàs nerviós, oi?
-Caram! Si que estàs pesat, eh! T'he dit que no estic nerviós! Estic molt tranquil!
-Segur que estàs nerviós...- Diu movent el cap d'un costat a l'altre-.Tu no ho saps, però estàs nerviós. Ho noto. Es pot respirar en l'ambient. Aquesta mirada que tens, aquest posat seriós. Mira, sembla que treguis fum per la boca. Se t'estan posant les orelles vermelles... No ho pots negar més, estàs nerviós! Segur!
-Sí! Em poses nerviós!
6 comentaris:
Renta que renta el cervell. El fillputisme psicològic, una cosa que només pot ensenyar un pare o una mare [malparit/da], campa pel món i a vegades aparca davant teu. Un jec d'òsties, real o virtual, és el que et demana el cos davant d'aquest fenòmen.
P.S: quins són els tres últims llibres que has llegit?
Touché!
Doncs ara mateix estic immers amb "Victus", espero acabar-lo aquest capde. No m'agraden els llibres tan gruixuts... però mira, és entretingut...
Tothom en parla bé, i en Pinyol té una descripció...
Sí, és entretingut, divertit, ensenya història de forma amena, etc. Però no és el meu tipus de llibre...
Una persona com aquesta acaba amb la paciència de qualsevol .
a mi m'ha posat nerviosa!!!
Publica un comentari a l'entrada