Avui és un dia com qualsevol altre. Fa la seva ronda per les muralles del castell. Està a la guait de tot el que passa. No vol cap intrús escalant les parets. Camina atent a tots els moviments, però a la cara se li dibuixa un somriure angelical. És un guerrer feliç.
Per l'altre costat del castell s'acosta un bandoler. No vol robar a ningú. Només vol veure la princesa. És atrevit, no té por de res. Es diverteix escapant de la justícia. Porta les eines necessàries i la fe en si mateix. Altre cop ho intentarà, vol acostar-se a la princesa, donar-li la mà. Però quan està escalant apareix el vigilant. L'adverteix dels perills que li vindran si segueix pujant. Li ensenya un punxó. El Bandoler somriu i li diu:
"Vigilant, no sé que vigiles, si les roses es veuen des del jardí, no em fa falta enfilar-me dalt de la torre per veure com surten cada matí".
2 comentaris:
:D Interessant, m'agradat, bona metàfora i bon rodolí.
@gemma: :-)))))
Publica un comentari a l'entrada