dimecres, 24 d’octubre del 2012

Relat de caricatures

Vaig posar una caricatura al lloc de la diana. Va ser un error, no volia posar la caricatura. Sembla que a alguns no els hi va agradar la meva acció. Sembla que les accions no agraden segons el que són.
El fet és que, mentre jo m'adonava del meu error, el meu fill mirava la televisió. Veia uns homes insultant un país. Veia uns polítics ignorant un poble. Veia uns rics pixant-se sobre uns pobres. I jo no veia tot el que el meu fill veia. 
Un amic em va portar un mocador. Havia de plorar. Un amic em va dur la carta de l'atur. Havia de parar de plorar. No tenia res fet. Només il·lusions i una vida de creativitat que m'havien dut a veure les coses sense consciència. Era clar que jo no tenia consciència. Era innegable que m'havia equivocat. No hagués d'haver posat la caricatura, hagués d'haver posat un retrat.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Complicadillo . Viure sense mirar????

Yves ha dit...

@gemma; molt de "bestiari"... :-)