L'aigua del mar arriba agitada a la platja. Les onades són altes i l'escuma pren protagonisme. Però els banyistes no tenen por. Una bandera verda oneja amb força gràcies al vent que bufa de Garbí. Nens que trepitgen tovalloles que no són seves. Pares que deixen les cigarretes enterrades a la sorra. Mares que tiren papers a l'aigua. La platja a vegades es converteix en la plaça de l'incivisme. Però entre tanta porqueria apareix una salvadora. És morena i esvelta. Porta una bossa de mà i un barret de palla. Ella no es dedicarà a recollir tot el que els altres embruten, sinó que redibuixarà aquest trist paisatge aportant la seva bellesa. Quan ha escollit el lloc on estirar-se, es treu el pareo i el col·loca sobre l'arena. Es posa crema solar i desafia l'onatge mullant-se de dalt a baix. En acabat, decideix prendre el sol. Però li molesta el banyador mullat, la sorra que aixeca el vent s'hi enganxa de mala manera. Amb una elegància extraordinària, cobreix el seu desitjat cos i es treu el banyador. De la bossa en treu un altre, d'un color diferent. Se'l posa i s'estira. Passen uns minuts i un nen passa corrent pel seu costat. S'ha quedat amb la cara plena de sorra. Decideix banyar-se i rentar-se. Ho fa i en sortir torna a canviar-se. Té tanta traça que cap dels presents, per molt que mirin, no veu res. S'estira i s'adorm. El sol li banya de color bru l'esquena. Està còmoda i tranquil·la, però no pot estar a la llum solar tota l'estona, és conscient que necessita hidratar la pell. Per això torna a l'aigua, caminant amb alegres saltirons que eviten que se li cremin els peus. Quan torna al seu lloc, un jove cortesà l'espera. A una mà té un altre banyador sec, l'ha tret de la seva bossa. A l'altra mà, el pareo espera cobrir-la. Però ella, just ara que ha caçat una presa, li diu que marxa. Li ha entrat pressa.
3 comentaris:
Missió complida
@Gemma: qè vols dir???
Segons el meu parer, ja té el que vol. Clar que potser que no sigui aquest el seu interés
Publica un comentari a l'entrada