dimarts, 15 de novembre del 2011

D'animals


De matí em van dir que era un home llop. Així que vaig aixecar-me udolant. No en sabia, però ho vaig intentar.
A les dotze en punt, quan ja tenia la gola cremant, vaig rebre una carta certificada, es veu que era un ós polar. De manera que vaig buscar una cova on hivernar. No sabia estar-me quiet, però ho vaig intentar.
De nit, quan les hores ja desapareixien, un colom missatger va dur-me un sobre segellat. En obrir-lo vaig llegir que era un mussol. Però no m’ho vaig creure. Vaig seguir fent d’ós polar i, de bar en bar, em vaig posar a plorar. Tu no eres ni un home llop ni un ós polar; però jo estava sol com un mussol.  I la lluna em cridava per megafonia. I jo no la volia escoltar. Estava clar que el que deia em feia mal. Però un cop, un ocell carronyaire ja em va avisar, els animals més salvatges no són els que cacen i mengen, sinó els que poden estar en companyia i acaben sols.
El dia va acabar i l'endemà ja mai va arribar. És inútil creure que tot ha de tenir un final, si hi ha coses que no s’inicien, per què hauríem de creure que s’acaben mai?

4 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

L'etern retorn. La circularitat. Res no comença ni res no s'acaba?

Judith ha dit...

l'Anna ja t'ho ha dit tot!!! sempre ha d'haver un inici i un final...

Gemma ha dit...

Ja no cal que digui res més. Sols que el inici..........on és ? Com va començar? De què? I quin va ser el inici d'aquest què? I torna a començar.

Yves ha dit...

@Anna: depèn de nosaltres, no?

@Jud: ha dit al revés!

@Gemma: doncs per no dir res, has dit molt!