Totes les flors acaben
quan just comences a mirar-les.
No acaben per a un,
sinó que comencen per a un altre.
No és just voler-les sota l'ala
amagades en la torre daurada.
Totes les flors acaben i, és clar,
han d'acabar... per elles,
per mi, per nosaltres...
i per la bogeria del cor
que envia Zelos
a turmentar-nos cada nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada