diumenge, 3 de juny del 2018

Relat de llibertat

La teva casa de nines no té teulada,
plou a bots i barrals.
De tan lluny com és,
se senten els crits i els precs.

Gota a gota, 
cadascú tria la seva disfressa;
torna’t a posar la xupa,
camina fort i escup ben lluny.
Llàgrima a llàgrima,
el teu mar és inmens i et perds
pel camí que creus triar.

Som esclaus de tot
el que ens envolta;
som ostatges de totes
les nostres decisions.

Mira enllà, aquell anarquista cridant,
Mira aquí, aquell lliberal comprant.
Un -ista que se sent lluitador,
però acaba sent un onanista.

Som esclaus de totes
les circumstàncies,
som ostatges de tots
els nostres somnis.

Puja a dalt de la tarima,
vull veure un crit ben fort.
Baixa a sota de les teves faldilles,
vull sentir les teves mans al cor.

Continuaràs dalt del cavall,
lluitant per la teva bandera,
ho faràs en nom de la llibertat.
Qui és lliure? 
El que puja al cavall enarborant una bandera
o el que sap que tant si hi puja com sinó serà un esclau?

Lliure, lliure, l’estrella vol ser lliure
i no coneix el nom de la llibertat.