dimarts, 26 de juny del 2018

Relat de la tristor

Els nens salten de banc en banc, se senten crits d’infants. El calor espanta les mares i els pares: amagats sota un para-sol miren els seus fills saltar i cridar.
Una pilota surt disparada i trenca un got del bar més proper. El cambrer riu i recull els cristalls. Perdoni senyor, i altre cop a córrer rere els amics.
Entre la multitud, uns braços abaixats, una mirada perduda i tímida. Agafa’l, sacseja’l, tira’l a terra... sembla una ombra sense sol, una brisa sense aire, un cor sense sang.
I és tan bona persona, i es porta tan bé, i llegeix i estudia, i pensa i inventa, i pensa en els altres i els cuida... i algú li va robar les ganes de fer les coses. Algú li va treure el motor i el va deixar a compte del vent.

Quan bufa del nord, corre i salta; quan no bufa, trenca el cor.