Lliures semblen els estels
mentre naveguen per l’Univers,
no coneixedors de les forces d’atracció
roden i salten d’una galàxia a una altra,
tan sols per veure’s dins l’escalfor del moment.
Tot mirall sembla pur, net,
ric de joc i de vida,
però rere el cristall transparent necessita
la foscor del reflex, el costat
ocult de la lluna, el que
no es veu ni se sent, però
que es coneix i no es parla.
Semblarà que tot ´s bo dins
d’una llum extraordinària,
més allò que resta pot ser
dolent, fosc i buit.
Tornaran a girar les estrelles,
perdudes però atretes,
de dits en faran llum i
de la llum paraules,
sempre que el mot del mur
no aparegui a l’albada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada