Al so d’un ull obert.
Quatre cops nocturns,
és l’estaca d’un moribund.
Sonaran a compàs del temps
que no es detura a la seva ment.
Tres besos a mitjanit,
els dits de la mà cerquen un cor ferit.
Parlaran al ritme de l’últim gemec
que eixirà de la fredor del vent.
Dues cançons de matinada
desperten el tigre havent somiat amb l’amada.
Orfeu desapereixerà al primer raig de llum
que desfarà l’escalfor que li ve de lluny.
Una sensació de vol en llibertat
que aterra de cop als peus de Fat.
No es poden escriure lletres
sobre una realitat plena de fèretres
que ens fan de llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada