divendres, 16 de febrer de 2018

Relat del viatjant

Viatjar entre lletres caduques,
sortides del buit, del final
que comença quan l'absurd
continua al so dels timbals.

Fugir per les taques negres
eixides del forat, de l'inici
que s'inicia quan el record
segueix la paraula en fals.

Crida, xiscla,
pega i colpeja.
Cop de puny a la taula,
cop de peu a la cadira,
cop al cor amb l'alè podrit
dels moribunds que omplen la sala.

Nàusees, vòmits,
malestar entre els que s'ofeguen
escoltant el sense sentit de l'aire.

Acabarà el soroll forjant les ànimes:
ciment, pedra, sorra...
Serà per sempre el mur, la vida.