diumenge, 28 de maig de 2017

Relat de la brisa

Dolça brisa, 
sota els ocells cantant, 
has arribat per despentinar-me,
per moure'm d'aquest lloc estant. 

Margo Timmis entonant el meu cafè despert,
provaré de mirar els arbres
 i no veure com els ulls em duen cap a tu.

Les fulles han decidit ballar sense mi,
les admiro i em vénen ganes de besar.

Aviat la lluna ja no es veurà,
el sol ha decidit il·luminar-me
en el reflex de la llunyania que ens separa.

Ales movent-se  al compàs
d'allò que encara no ha passat,
però que tu ja has viscut.

Porta' m altre cop al centre de l'huracà;
guia'm al marge del cingle d'un glop;
no esperis que l'endemà vingui a trobar-nos nus
a l'arena del pecat.

És tan curta la vida i tants els camins de la muntanya,
que aviat em faré rei del meu regne,
destruiré el temps i escamparé la pols del rellotge
entre els dits de les meves mans.