Aniré a buscar l'autobús H12, la setmana
passada. Ho faré des d'aquí, sense moure'm. Pensaré en tu mentre camino cap a
la parada. Recordaré els nostres moments a cada passa que faci des d'ara fins
l'any passat. Doblegaré aquest món mecànic ple de quitrà que m'envolta. Ho faré
en una mitjanit plena de dimonis i de ruïnes romanes.
Un cop validi el tiquet, buscaré on seure. Al
fons, a l'últim fila, com aquella vegada, en la que tres setmanes més endavant
seurem tots dos, plegats, junts, units, un sobre l'altre, amb les mans agafades
i el cor bategant al ritme dels sots del carrer.
Brillant serà la vista de les finestres, amb
gotes, amb aigua ruixada d'un matí hivernal, a ple estiu. La calor arribarà quan
estiguem pensant que no estem junts. Succeirà un dia i un altre, sobretot els
jorns laborals.
Aleshores, quan l'autobús arribi al meu destí,
allà on tu i jo estarem, tancarem aquell llibre que ens haurem llegit durant el
trajecte. Tu eres ahir, jo avui. Tots dos junts formant un passat ple de futur
més fora que dins de l'H12. S'acabaran les pàgines i ens direm adéu, fins demà,
si ens atrevim. Per si de cas, tornaré, amb el meu llibre a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada