dimarts, 16 de maig de 2017

Relat de l'H12

Aniré a buscar l'autobús H12, la setmana passada. Ho faré des d'aquí, sense moure'm. Pensaré en tu mentre camino cap a la parada. Recordaré els nostres moments a cada passa que faci des d'ara fins l'any passat. Doblegaré aquest món mecànic ple de quitrà que m'envolta. Ho faré en una mitjanit plena de dimonis i de ruïnes romanes.
Un cop validi el tiquet, buscaré on seure. Al fons, a l'últim fila, com aquella vegada, en la que tres setmanes més endavant seurem tots dos, plegats, junts, units, un sobre l'altre, amb les mans agafades i el cor bategant al ritme dels sots del carrer.
Brillant serà la vista de les finestres, amb gotes, amb aigua ruixada d'un matí hivernal, a ple estiu. La calor arribarà quan estiguem pensant que no estem junts. Succeirà un dia i un altre, sobretot els jorns laborals.
Aleshores, quan l'autobús arribi al meu destí, allà on tu i jo estarem, tancarem aquell llibre que ens haurem llegit durant el trajecte. Tu eres ahir, jo avui. Tots dos junts formant un passat ple de futur més fora que dins de l'H12. S'acabaran les pàgines i ens direm adéu, fins demà, si ens atrevim. Per si de cas, tornaré, amb el meu llibre a la mà.