Relat de gandules

De nit treballava al supermercat de la cantonada. De dia descansava a la terrassa de l'àtic. Es posava morena d'estar tanta estona prenent el sol. Es dutxava amb coca-cola i esmorzava conill a la brasa. Li deien MariJules, però es deia Júlia Maria de Qutialp. Vestia corbates i camises, per la part de dalt, i faldilles o xandalls per la part de baix. Totes les sabates que duia eren de xarol i les comprava a la xarcuteria del seu veí pakistanès.

Va desaparèixer una nit d'estiu, quan un objecte volador no identificat es va col·locar sobre el seu terrat. Ella no hi era, ja que estava treballant, però es van endur la seva piscina inflable i això la va commoure tant que, quan ho va saber, va començar a córrer sobre una bicicleta estàtica. Quan es va cansar, va trucar a un taxi, que el va recollir a la porta de la finca i la va dur cent metres més enllà.

El taxista es va enfadar quan va sentir que la MariJules no portava diners. La va fer baixar i li va donar un cop de peu al cul. En plorar, les llàgrimes li ompliren els ulls i els peus. Va crear un riu llarg i cabalós que es va endur els cotxes aparcats en zona blava i els avis asseguts als bancs.

Un vaixell va entrar del mar endins navegant per la carretera principal, tocava la botzina, però ningú podia controlar-lo. Els mariners cantaven "La cançó del desaparegut" i un enginyer en telecomunicacions provava sort intentant localitzar la meitat dels habitants de la ciutat.

Tot plegat era aigua i ferralla. Només van sobreviure els habitants dels àtics, que còmodament prenien el sol  estirats en gandules de l'Ikea.