dijous, 3 d’abril del 2014

Relat de cortines


Lletra rere lletra, les mosques travessen la cortina i envaeixen el menjador. A primera hora del matí ja l'acompanyen els molestos insectes de la muntanya. El silenci exterior li ha servit, durant una estona, d'inspiració. L'aire, els ocells piulant, les aspes dels molins, el crec-crec de la cortina... Tot plegat ha creat un ambient relaxant que l'ha predisposat a fabricar un món irreal plaent. 
Però un cop la carrera de les paraules ja ha començat, ha preferit tirar-se al mar de la música i submergir-se en les onades de l'esperit melòdic. És aleshores quan ella ha aparegut. La seva presència podria alterar qualsevol persona que necessités concentració. Però, quan les interrupcions vénen adornades amb la presència d'una pell blanca, cap paraula pot estar-li més agraïda. 
Durant un parell de minuts la conversa supèrflua i banal posa pausa al moment literari. Després, mentre l'olor del cafè s'estèn per la cambra, els seus moviments són pura excitació creativa. Un camisó gastat fa de pont entre els dos cossos. Només cal tinta i una mica d'imaginació per convertir aquella escena en un moment únic.
Raigs de sol matiners entrant per la finestra, comença a fer calor. Ella surt a estendre la roba i ell no li treu l'ull de sobre. La distància és propicia per construir una història paral·lela, qualsevol aproximació no només faria desaparéixer el camisó, sinó que també destruiria les paraules creades.