divendres, 17 de gener del 2014

Relat de plantes

S'alimentava de secrets. Per cada gota d'aigua que queia sobre seu, creixia un xic més. Era una planta fugitiva, buscava amb tots els mitjans possibles eixir d'aquell terreny fanganós. Però no ho tenia fàcil, unes llargues arrels l'aferraven allí sense deixar-li escapatòria.
La seva intenció, cal dir-ho, no era només marxar del camp on estava plantada, sinó que ella volia molt més, desitjava explorar nous terrenys, conèixer altres plantes, observar altres horticultors. Mes el sol sempre, dia rere dia, li recordava que, anés on anés, sempre hi trobaria els mateixos raigs de llum. Mai podria escapar de l'alegria i la calor que oferia el gran astre celestial.
Fent força no va fer res més que cansar-se. Van passar els dies i, quan ja s'havia donat per vençuda, va venir un home amb una fals a la mà. Cap record, cap mentida. Cap cap penjant del seu tronc. Tot va desaparèixer i, naturalment, al seu lloc es van plantar altres plantes buscant noves mentides.