dimarts, 28 de gener del 2014

Relat de llençols

Quan estic estirat al teu llit, em sento un fugitiu de la llei. Espero sempre que sonin les sirenes i apareguin pels finestrals llums de color cirera. Però això no succeïx mai. Hauria de ser, doncs, un motiu d'alegria poder seguir aquí, entre els teus llençols, olorant el teu olor corporal que tant anhelo quan no et veig. No obstant, el meu cor s'adorm i l'excitació primerenca, la del lladre que comet un furt per primera vegada, s'esvaeix. El relaxament interior encomana el meu estat físic i, sense poder-ho evitar, tanco els ulls i respiro profundament on tu, cada nit, viatges tan lluny com ningú mai sabrà.
Em fa basarda pensar que aquest estadi, en algun moment, s'acabarà. Per tant; segueixo immers en el frec a frec dels teus somnis. Lluito per entrar, a través del teu coixí, en el teu món oníric. Batallo per ficar-me dins dels teus desitjos. Mai sabré si ho aconsegueixo o no, però aquests moments de soledat acompanyada, gaudint de la teva absència, em delecten en l'onanisme plaent de qui veu la passió més enllà de les mans.
Els actes no són ni volen ser. Els somnis no volen ser, però són. Són tot el que som els humans, quan ens comportem com animals.