Va morir entre les fustes que es va crear, va fugir dins del plor desconsolat de qui mai no ha estimat.
Després de tot, la carretera era massa obscura per algú que no ha sentit mai res més enllà de la duresa que es posa a la mà. I és que no tothom té capacitat de viure més lluny del seu forat.
Cava fort, que aviat t'hi ficaràs. Però cava per dos o més; que de sol no tothom en sap estar.
La marxa ja ha començat, mira els soldats, mira les espases flamants, mira com et saluden, mira com et desitgen... ets el regal de Nadal que acompanya les olives al mercat.
El fum de tabac, l'olor d'aixella podrida i la negror de les dents brutes; ho tindràs tot; com a bon membre de la infanteria que munta qualsevol cavall per no viure la soledat.
I si no vols caure, massa tard; que el pont és derruït per la mateixa destral que vas llençar cridant com un suïcida egoista que tot el que compra són miralls trucats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada