Lady James va a missa cada dia,
no passa per confraria, espera al portal
que la tractin com un animal mort de fred.
El seu barret de llana és d'un tsar esmunyedís,
que visqué feliç, que morí d'amargor;
no passà fredor, no patí com ella
en un asfalt sense alegria.
Estirada a les escales, jersei sobre jersei,
va abrigada a vegades, no escolta l'Agnus Dei.
No la volen a la porta, el seu posat fa por;
odien la seva ferum forta i la seva cara de dolor.
Estimada, vas amar totes les hores,
aquest any, de bones, a ballar no et trauran:
ni ell ni el teu amant.
Segueix, per caritat humana, pidolant amb escreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada