La carn es podreix, sí. Adquireix aquell tuf insuportable: tapa't el nas.
Tapa't els ulls, els tindràs tancats com a ell li han deixat els seus.
Parpelles a baix, pestanyes replegades. Cloure és un acte de valentia, però involuntari.
Voluntari és quan un vol, però la mort no la vol ni el suïcida. S'evadeix de la vida com l'aire fuig del buit.
Aquella pell arrugada, plena de cucs que devoren. Un àpat sempre delicat el que se serveix entre fustes en la foscor.
No m'hi invitis. No hi vull anar.
Hi anirem plegats, agafats de la mà. Serem ànimes que s'allunyen del físic i del present:
Tronc viu de roure, amb el verdet que creix quan la humitat hi ajuda. Temps que és d'ara, mes de la primavera ets, ni d'abans ni de després.
Aviat la serra talla el bosc. Són ossos humans o d'animals. Quan ens comportem com a tals ens talen les esperances. Desig de mi. De notar-me com qui jau sobre fulles perennes en l'eternitat. Com qui riu i plora sota el degoteig incessant de la pluja anhelada.
Soc moll. Moll de l'os. Amarat de cap a peus. He plorat per tu el que la mort no plora pels altres.
Tapa't els ulls, els tindràs tancats com a ell li han deixat els seus.
Parpelles a baix, pestanyes replegades. Cloure és un acte de valentia, però involuntari.
Voluntari és quan un vol, però la mort no la vol ni el suïcida. S'evadeix de la vida com l'aire fuig del buit.
Aquella pell arrugada, plena de cucs que devoren. Un àpat sempre delicat el que se serveix entre fustes en la foscor.
No m'hi invitis. No hi vull anar.
Hi anirem plegats, agafats de la mà. Serem ànimes que s'allunyen del físic i del present:
Tronc viu de roure, amb el verdet que creix quan la humitat hi ajuda. Temps que és d'ara, mes de la primavera ets, ni d'abans ni de després.
Aviat la serra talla el bosc. Són ossos humans o d'animals. Quan ens comportem com a tals ens talen les esperances. Desig de mi. De notar-me com qui jau sobre fulles perennes en l'eternitat. Com qui riu i plora sota el degoteig incessant de la pluja anhelada.
Soc moll. Moll de l'os. Amarat de cap a peus. He plorat per tu el que la mort no plora pels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada