Crec que avui la seda és de rebaixes.
Mirarem de baixar-la al fons del pou.
No hi ha aigua sense un bon cubell.
Porta’m una corda forta, que aguanti el pes d’un home.
A través de les parets es construeixen murs.
Posem, doncs, maons.
Trenquem, per tant, muralles.
Farcida és la natura de símbols,
de nit quan els llamps i·luminen els trons,
de dia quan el sol cega els morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada