En el llarg i gris passadís que separa la verda de la lila, les dimensions es creuen i es bifurquen per sempre més. Ara tornen, ara van. Mai més no s'ajuntaran, fins que tornin a trobar-se, caminant amb pas ferm i voluntat suïcida. El coratge és fort al ritme de la melodia, quan s'obre la porta i deixa enrere un món per tots anhelat.
Ja ho tenen aquestes coses els creadors de figures de fang. Emmotlles per aquí, retoques per allà. Si el vols amb barba, uses l'escuradents. Si el vols coix, li talles una cama. Jugar a ser Déu és a la punta dels dits dels fabricants d'històries barates.
Dins del tren en moviment només espera una altra cosa, uns altres fets i una altra vida. Roba nova, perfum diferent i una esperança consentida en què tot és com un vol.
Diuen les males llengües que el tren de la mort només porta cadàvers a la incineradora. Diuen els savis literats, que per a cada mort hi ha una història d'amor. Diuen les estrelles que quan s'estima tot es veu.
I entre paraules i paraules, el cor batega tan ràpid que, a un costat i a l'altre de la via, se li acaba el camí abans d'escriure el seu últim vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada