Siddharta s'havia aturat a mig camí.
Desesperat per no trobar el seu arbre, va decidir fer una petita pausa per
beure a galet. Però no hi havia aigua, ni font, ni res. Només la pols del camí,
que s'aixecava a cada cop de vent. Sense poder-se refugiar de la tempesta
solar, per falta d'arbres, va estirar-se a terra i va recordar les paraules del
vell comerciant, aquell que se li va aparèixer quan ell era tan sols un nen.
Eren altres temps, ell jugava amb unes pedres
sota la casa del seu pare. Davant seu una ombra es va fer gran. Era un senyor
sense dents que se li acostava per dir-li que deixés de jugar. "Nen, si et
trec les pedres, t'enfadaràs?". El petit Siddharta va contestar-li afirmativament
movent el cap. "Doncs si te les treus tu t'enfadaràs molt més".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada