M’agradaria que tot es recordés diferent. Aquella història no va ser
exactament com els dos protagonistes van explicar, amb tants detalls, dos dies
després de què succeís tot plegat allà, a la ciutat dels turistes, on no hi
neva per por a embrutar els monuments i els edificis antics, que tant
fotografien els nouvinguts rics amb les seves càmeres cares i exclusives,
comprades, normalment, per internet i amb targeta de crèdit.
La història va començar a les sis del matí, quan els carrers eren buits.
Els més troneres esmorzaven als pocs bars que ja estaven oberts; els més
matiners es dutxaven sense obrir els llums del passadís; els que s’havien
perdut caminaven espantats, sabent que en qualsevol moment podrien ser víctimes
d’un robatori menor. Un escombriaire regava les voreres amb aigua freàtica. El
quiosquer del barri obria la paradeta. Aleshores, tot d’una, enmig dels carrers
foscors i buits, es va sentir una gran explosió. Alguns veïns van sortir al
balcó, vestits amb pijama o tapant-se amb bates. Tothom buscava d’on havia
provingut aquell misteriós estrèpit.
Sirenes de policia, remor de fons, cotxes començant a circular. La ciutat
s’alçava encuriosida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada