dijous, 13 de novembre del 2014

Relat de feines


Un escriptor prepara un text que titula "La feina mal feta". Per fer-lo s'ha documentat de forma molt variada i minuciosa. Porta un mes recollint informació a la biblioteca, amb cartes publicades als diaris en racons petits i clarament retallades. S'ha posat en contacte amb molts dels emissors i els hi ha fet entrevistes. Ha parlat amb treballadors desmotivats, exempleats i renegats de la vida laboral que, un dia fa molt temps, entraven per la porta del l'oficina amb uns aires més optimistes dels que ara duen a sobre. 
En el text parla de la por als canvis d'humor dels caps, de la relació de menyspreu que tenen els alts càrrecs envers els treballadors, del fet de primar la vaguetat en contra de la qualitat, de la col·locació dels cosins i amics en llocs preferents, de la marginació dels insurgents... De tantes i tantes coses que estan succeint avui en dia i que, malauradament ningú en parla. 
Un cop el té acabat el deixa reposar i llegeix el diari fent un cafè. És una rutina que va aprendre fa anys, abandonar per un temps prudencial el text et permet crear una distància suficient com per veure'l en tercera persona sense perdre'n la relació d'autoria. A mig matí es presenta al despatx del seu cap, està nerviós, però orgullós de la seva feina; sap que qualsevol dels erudits dels seus antics mestres d'universitat estaria molt més que satisfet en veure el seu progrés. 
Contràriament al que pensava, el Director el renya. Ell es posa a plorar i el cap el tranquil·litza, ara per ara no el deixarà al carrer -li diu-, però ha d'anar en compte si vol seguir mantenint la feina. Hi ha molts candidats esperant a la porta i qualsevol dia es pot quedar sense nòmina amb la que pagar la hipoteca. Li demana amb condescendència que torni a refer el text. Ha de ser més curt, més entenedor -ja que el Director no entén la meitat del que ha llegit-, pot plagiar qualsevol altre text que trobi per l'oficina, ni que sigui antic! I sobretot que no critiqui res. Al cap i a la fi, les crítiques no serveixen de res, la gent vol entretenir-se.