Pujant les escales que porten al seu pis; la llum s'esvaeix gairebé fins a la foscor total. En obrir la porta encén les llums del passadís i s'estira a terra. Esbufega i intenta agafar aire. Tanca la porta allargant el braç i es queda mirant el sostre. En Fuck ha sortit a córrer. Li falta aire. Ja no aguanta tant com abans. Ha tornat en menys de vint minuts i el cos li fa figa.
Les parets del seu pis, brutes, cauen a sobre seu. És un espai diàfan, sense gairebé res. Viu en un habitatge mancat de portes, amb pocs mobles. Se sent atrapat i recorda els murs del garatge d'aquella casa que li torna a la memòria tan sovint. Pres de pànic, no sap com escapar. Els pulmons demanen aire i no li arriba res. Té por. Viu angoixat entre mobles i mobles vells plens de pols. Les aranyes caminen pels seus peus, però no li importa res més que veure la porta verda per la que s'accedeix i observar que ningú l'obre. La porta està tan feta malbé que deixa passar rajos de llum entre petites escletxes. També arriba el sol a l'interior d'aquell fosc paratge per culpa d'una finestra ovalada de petites dimensions. Una reixa plena de verdet la filtra, però com si fos un focus artificial condueix el raig directe a una caixa d'eines vetusta. Sense fer soroll l'obre i en treu una clau anglesa. Torna al racó on s'amaga, darrere d'una cortina mig estripada, i continua mirant la porta del garatge. Clava la mirada a l'eix, preparat per si les portes es desplacen, però res passa, més enllà de la seva ment.
1 comentari:
Saps quin és el problema del protagonista? Que viu en una casa que no li agrada i l'estresa. Necessita urgentment una interiorista!!!!! :P
Publica un comentari a l'entrada