dimarts, 28 de maig del 2013

Relat de despatx

El rodamón del barri s'apropa a la secretària, que camina de casa a la feina, i li diu:
-Entre núvols s'amaga la lluna fugissera, qui la pogués tocar ni que només fos una estona... M'hi atansaria perdent l'esma i amb follia.
Ella tira una moneda a l'interior del got de plàstic que aguanta l'home pobre. A dins, quatre cèntims mal comptats. A fora, una mà plena de durícies i unes ungles brutes i llargues.
-Gràcies, preciosa. -Li diu esperant que es giri i, així, poder-li veure la bella cara. Però ella segueix endavant, sense fer-li cas. En el seu caminar, mou el cul  d'una forma que, inevitablement, provoca l'exaltació de tots els homes que el veuen.
L'home llefiscós s'aixeca del terra, pren el cartró on anota les seves poesies urbanes i torna cap a casa. Es dutxa, s'afaita, es vesteix bé i es planta a l'oficina de la seva admirada. 
Es presenta com un client més. Aviat la sedueix. L'agafa del braç suaument, apropa la boca a la seva orella i, en veu baixa, li xiuxiueja alguna cosa.
-Tanca la porta del despatx, treu-te l'anell i deixa que la taula faci de tu i de mi uns animals salvatges.