Pobres anglesos, no saben cantar, no saben menjar, no saben què és la
catarsi; viuen aïllats en un món de cremes i maioneses supèrflues només
per gastar.
Els hi hem hagut d'ensenyar a cridar, a mentir, a plorar.
Ho hem fet de cor, com qui cuina a foc lent, ballant entre els riures
dels amics, a la llum d'un sol d'estiu que comparteix cortines de pluges
siderals.
De tornada he escoltat Elvis Presley plays reggaeton, un disc tan bo com singular. Ningú, ni tan sols el pilot, no l'havia sentit mai. Jo sí, li vaig escriure les lletres de les cançons i ell, més tard, va versionar-les disntintivament amb aquest ritme sense melodia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada