dimarts, 21 d’abril del 2020

Relat perdut

No hi ha aire més brut que sentir que tot està perdut.


Hem desaprofitat tantes coses
que difícilment res podrà tornar a ser.

La pluja ens amara de records que eren bells,
records que no van existir.
Pols bruta escampada en el camí; 
el camí inventat que,
a empentes i rodolons,
vàrem rondar agafats d’un ganivet esmolat;
el sender dibuixat amb guix que,
a batzegades, 
vàrem esborrar odiats per no haver-nos estimat.

N’hem obviat tantes, de coses
que, quan aquestes floreixen,
el dolor és al braser.