Tu amb el verb inexistent
en la sínia insolent
que torna boig.
Torna i torna a venir
amb la mort
per companyia
d'asfixia per mi;
per l'aire comprimit
entre els camins perduts
de missatges que no arriben
d'esperes infinites
a cavall de rius
de lleres plenes d'alcohol.
I dol la companyonia
mal entesa
sota atacs injustificats
de cors trencats en la foscor
lumínica i astral
en nits de lluna plena
buscant aquell senyal
que era nostre,
que no és de ningú
perquè l'han esborrat
d'un cel robat i sense Nord
ni estrelles que mai no han existit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada