Cavalcaré de nit
escoltant la remor del vent vençut.
Em dirà que m'equivoco,
ara i demà,
quan respiro l'aire que m'he endut.
Cavalcaré de nit
sol i amarat en la pluja en què m'he perdut.
Somiaré al vespre
lleus paraules robades
a la indiferència prestada.
Veuré el sol amagar-se
poruc de tanta desconfiança,
atemorit per les fulles caduques de l'albada.
Sentiré la sortida entre les cames,
davall de cossos nus
esquitllant l'ànima ofegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada