dijous, 6 de juny del 2013

Relat d'únics

Cauen les gotes quan sap que deixaran de caure. Tanca el calaix i pensa en tots aquells records que mai va tenir. Sospira. I torna a mirar per la finestra, buscant aquella pluja que li recorda el jove que mai va ser. I la música el transporta molt més enllà de les notes que canta l'home anglès. I se sent lliure. I se sent alegre. I respira un aire nou.

Però quan torna a obrir el calaix veu la foto d'uns records que s'esborren. Una foto que perd color i llueix un trist desgast provocat per una pluja llunyana. Unes gotes que un dia van caure mentre plorava amagat a les golfes de la seva ànima. Sense paraigües torna a agafar aquella carretera, amb corbes i rectes sense final, quan portava aquella trista foto a la seva mà esquerra i no va poder, per més que ho va intentar, esquivar aquell cotxe que venia de cara i es va endur part de la seva vida.