Pijama que puja penjat d'un botó. Núvol que fuig d'una cançó. El soroll de l'estampida urbanita mira de reüll l'home del racó. No hi ha paradís sota la cafita del bell barracó. Se sent un timbal que crida al final de l'estació. Els joves que arriben baixen del tren carrincló. Noies que salten i ballen, fa dies que esperen el seu vagó. A fora la gent passeja sense ganes, caminen escoltant el gran tro. Plou durant una estona i les velles s'amaguen al bar, un cafè, un vichy i un cigaló. Avui algú acabarà ferit, no se sap si per art de màgia o per una cansada entonació.
2 comentaris:
Ha estat bo
Molt bó
Publica un comentari a l'entrada