De pilots

Evarist Mongut era un pilot d'acrobàcies aèries que adorava la bellesa de l'aviació. Pilotava de forma superba i, amb les seves actuacions, impressionava a tot el poble. Tant és així que cada dissabte pujava a la seva avioneta a les vuit del matí per enlairar-se i dibuixar al cel unes maniobres que deixaven als seus veïns bocabadats. En aterrar alguns el venien a buscar a l'aeroport, mentre d'altres l'esperaven al cafè de la plaça, per fer tots junts un aperitiu i comentar les piruetes que havia fet.

L'aclamaren tant que un bon dia decidí viatjar a la capital per mostrar-se a la Federació Internacional d'aviadors Acròbates. Allí, el comitè examinà el seu vol i li recriminà que el seu estil fos poc ortodox; segons digueren era urgent que variés la seva forma de pilotar per evitar, així, un accident.

A partir d'aquí el relat agafa un destí sorprenent, si més no per la varietat de finals que l'autor imposa al lector. En un d'ells el pilot accepta el veredicte del jurat i canvia la seva forma de pilotar, esmenant els errors de pilotatge que tenia; però no ho fa gratis, sinó que li costa un preu molt alt: durant els primers dies no vol pujar a l'avió, ja que té por de fer-ho malament i provocar un accident. 

En un altre, l'home no té prou coratge per acceptar el veredicte i torna al poble, explica que ha fracassat i que no es un bon pilot; davant de la incredibilitat dels seus veïns, decideix recloure's a la muntanya i allunyar-se, per sempre més, dels avions.

Finalment, en un tercer final, l'homenet se'n riu dels comentaris de la Federació Internacional d'aviadors Acròbates i els recrimina, enèrgicament, que les seves valoracions només són fruit de l'enveja. Si té o no un accident ja és cosa del lector, que pot triar on, com i quan s'acaba el relat.