Dissabte és el dia que em llevo sense tempesta, dissabte és el dia que la cervesa no m'afecta el cap. I sols tu ho saps bonica, quan poses les teves belles ales blanques sobre el meu gerani.
Diumenge és el dia que torno a beure sense pensar en el demà, diumenge és el dia que no espero cap trucada seva, mentre miro com reposes, ballarina, amb les teves fines potes sobre els pètals vermells.
"I els altres dies?" em preguntes cada matí. Els altres dies no serveixen de res per a mi, ni els vull, ni els desitjo per a ningú si tu no estàs aquí. Ets tan preciosa que les teves danses em fan beure i beure fins que caic estès a terra. Aleshores obro els ulls i veig que ja no voles sobre les meves flors, sinó que reposes sobre el meu nas. "Quatre ales?" -em pregunto-. "Quatre ales tens ara?". La casa està desordenada i no hi ha qui la baixi la música, ni la policia ni els veïns podran entrar. He muntat una festa per a tu, per a la donzella més àgil del planeta, que reposa cada primavera entre les meves copes. Cantaré una cançó per a tu, ballaré i cauré fins a la mort, però pregaré a Déu que si no m'accepta al cel, si no em deixa entrar i m'envia a l'infern, em deixi dur el teu record volant pel meu jardí.
1 comentari:
ostres, quina manera més poc intel·ligent de gaudir de la bellesa, no?
Publica un comentari a l'entrada